La poesia, és a dir la proa de l’esperança i la manera de ser i la llibertat de fluir… La poesia, vaixell que va, fogueró que ve, passera en la nit òrfica i musical, cull l’invisible, i en el llampegueig dels mots que cremen tot es fa símbol i transparent. Sovint, el que desprenen els versos ens fa sentir a prop del que queda per dir-nos, amagat: el que de veritat som. I és per això que només la poesia ens fa persones sencerament. Aquest disc nocturn, senzill i passional, amb exhalacions de plantes aromàtiques, vivències de mar, entranyes d’anhel, caliu veïnal, convits al viatge, retorns habitats, senders… de ganes de set de beure’m l’aire, branques de gent, de places i racons de terme, d’oliveres que juguen, de flors que parlen en gestos familiars de dins de casa, proposa un fresc de dotze poetes catalans del segle XX units per una especial sinceritat i intensitat de viure, cants a la terra i l’amor. Perquè de tot el que ens fa i tot el que queda per fer, de tot el que ens és i tot el que ens queda per ser, del sí insurrecte que desperta una sensibilitat política que sempre caldrà portar carrer a carrer, quedarà sempre i sobretot aquest brostar de paraules que ens exploren amb mirada de nen per ensenyar-nos a enyorar un futur.
Paraules recollides d’una conversa nostra, per Francesc Gelonch
